Quan Luiz Inácio Lula da Silva va arribar al poder el 2002, comparava el Brasil amb un transatlàntic en marxa, en el qual qualsevol canvi de rumb, qualsevol moviment, seria inevitablement lent i costós. Les darreres dades sobre pobresa ens indiquen que el transatlàntic està agafant el camí correcte, si més no en aquest aspecte. Més de 6 milions de persones han creuat la línia del llindar de la pobresa durant el 2006. Segons un estudi de la Fundació Getulio Vargas (FGV), la població que viu en la misèria absoluta -és a dir, amb uns 125 reals al mes- representaven el 19,31% del total l'any 2006. Ara, ja són el 15%. Sembla, doncs, que la pobresa al Brasil perd terreny. Es tracta dels índex més baixos dels últims 15 anys.
Una altra de les dades interessants de l'estudi és la reducció de la desigualtat. La renda del 10% més ric del país ha crescut un 7,85%; en canvi, la de la base de la piràmide de població -el 50% més pobre- ha augmentat un 11,99%. Una dada insuficient, tenint en compte els índex del país, però al mateix temps molt esperançadora.
La tasca i l'esforç dels dos últims presidents del país, Fernando Henrique Cardoso i Luiz Inácio Lula da Silva, són la clau de la reducció, segons Marcelo Neri, autor de l'estudi. Així doncs, els mandataris formen part d'un mateix procés històric, en el qual Cardoso va estabilitzar l'economia, va universalitzar l'educació, va iniciar els primers programes per combatre la pobresa i va invertir en salut. El govern de Lula per la seva banda, ha continuat el llegat anterior i, sobretot, ha intensificat amb firmesa els programes socials, fent-los arribar a molta més gent i incloent moltes persones dins del sistema.
L'actual situació del país no és la ideal, però sembla que s'estan posant els fonaments per agafar la direcció correcte. Els rumbs neoliberals van fracassar, contenint una inflacció que es disparava, però generant importants índexs de desigualtat. Potser la direcció actual, amb més justícia social i programes per combatre la pobresa, és la que portarà el Brasil a bon port. Caldrà esperar, doncs, a veure el rumb final del transatlàntic brasiler.
Jordi Vera Garcia (Article publicat al Món en directe de http://www.directe.cat/)
Una altra de les dades interessants de l'estudi és la reducció de la desigualtat. La renda del 10% més ric del país ha crescut un 7,85%; en canvi, la de la base de la piràmide de població -el 50% més pobre- ha augmentat un 11,99%. Una dada insuficient, tenint en compte els índex del país, però al mateix temps molt esperançadora.
La tasca i l'esforç dels dos últims presidents del país, Fernando Henrique Cardoso i Luiz Inácio Lula da Silva, són la clau de la reducció, segons Marcelo Neri, autor de l'estudi. Així doncs, els mandataris formen part d'un mateix procés històric, en el qual Cardoso va estabilitzar l'economia, va universalitzar l'educació, va iniciar els primers programes per combatre la pobresa i va invertir en salut. El govern de Lula per la seva banda, ha continuat el llegat anterior i, sobretot, ha intensificat amb firmesa els programes socials, fent-los arribar a molta més gent i incloent moltes persones dins del sistema.
L'actual situació del país no és la ideal, però sembla que s'estan posant els fonaments per agafar la direcció correcte. Els rumbs neoliberals van fracassar, contenint una inflacció que es disparava, però generant importants índexs de desigualtat. Potser la direcció actual, amb més justícia social i programes per combatre la pobresa, és la que portarà el Brasil a bon port. Caldrà esperar, doncs, a veure el rumb final del transatlàntic brasiler.
Jordi Vera Garcia (Article publicat al Món en directe de http://www.directe.cat/)
No hay comentarios:
Publicar un comentario