Amèrica Llatina no viu una època de canvi, sinó un canvi d’època

La importància de la integració sudamericana s’ha posat de manifest recentment en la II Comisió Sudamericana de Nacions celebrada a Cochabamba, Bolívia. Es tracta d’un continent amb el doble d’extensió i la meitat de població que Europa, que s’estén des del nord de l’Equador fins les latituds més extremes de l’emisferi sud. I, per tant, que disposa d’una enorme varietat climàtica, ecològica i en la producció agropequaria. Quelcom que també resulta vàlid per a les matèries primeres i el potencial industrial. Una diversitat que hauria de ser el principal estímul a la integració econòmica d’aquesta enorme regió. Per desgràcia, la realitat no és pas gaire diferent a la descrita per Eduardo Galeano trenta-sis anys enrera a Las venas abiertas de América Latina: “Els ferrocarrils i els camins, creats per traslladar la producció a l’estranger per les rutes més directes, constitueixen encara la prova irrefutable de la importància o de la incapacidad de l’Amèrica Llatina per donar vida al projecte nacional dels seus herois més lúcids. Brasil no disposa de connexions terrestres permanents amb tres dels seus veïns, Colòmbia, Perú i Veneçuela; les ciutats de l’Atlàntic no tenen comunicació cablegràfica directa amb les ciutats del Pacífic, de tal manera que els telegrames entre Buenos Aires i Lima o Rio de Janeiro i Bogotà passen inevitablement per Nova York”.

Sembla que els caps d’estat de la majoria dels països del continent estan decidits a posar remei als vells problemes i intentar implementar un projecte comú. Els acords als quals s’han arribat són esperançadors. En la declaració conjunta, es fa ènfasis a un seguit d’accions d’impacte immediat que busquen la reducció dels dèficits socials de la regió, superant les asimetries i resolent les importants desigualtats. En aquest sentit la declaració de Cochabamba preveu la integració energètica; el desenvolupament de les infraestructures per a la interconnexió interior de tota la regió; la cooperació econòmica i comercial; la integració financera, industrial i productiva; i la cooperació en matèria mediambiental.

Una declaració que va deixar satisfets als representants d’aquestes nacions. Així, recollint el sentiment d’aquest “moment històric”, Hugo Chávez, president de Veneçuela, va repetir la frase del nou president de l’Equador, Rafael Correa, i va afirmar que l’Amèrica Llatina no viu una època de canvi, sinó un canvi d’època.

Jordi Vera i Oriol Junqueras (Rio de Janeiro, Brasil)